El guerrer de la Llum a vegades actua com l’aigua, i flueix entre els
obstacles que troba. En certs moments, resistir significa ser destruït;
aleshores, ell s’adapta a les circumstàncies. Accepta sense protestar
que les pedres del camí tracin el seu rumb a través de les muntanyes. En
això rau la força l’aigua; mai pot ser trencada per un martell, ni
ferida per un ganivet. La més poderosa espasa del món és incapaç de
deixar una cicatriu sobre la seva superfície. L’aigua d’un riu s’adapta
al camí més factible, sense oblidar el seu objectiu: el mar. Fràgil en
el seu naixement, lentament va adquirint la força dels altres rius que
troba. I a partir d’un determinat moment, el seu poder és total.
...La seva gratitud, no obstant, no es limita al món espiritual; ell mai no
oblida els seus amics, perquè la sang d’ells es va barrejar amb la seva
en el camp de batalla.