AQUí PARLO JO...


Gràcies a totes i a tots. Bon viatge i Bon Nadal!


Així començava el meu comiat a la pàgina dels Serveis Territorials...

Si em permeteu, vull aprofitar la lletra de la cançóÍtaca, d’en Lluís Llach, que des del primer cop que la vaig escoltar a l’any 1975 ha estat un referent..
“…Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben…”
L’educació és una de les professions més estimulants.  La possibilitat de creació i d’innovació diària ha fet de la meva vida professional un espai permanent d’aprenentatge.
Tot i el pas inexorable del temps, al llarg d’aquests quasi quaranta anys de mestre el meu camí ha estat sempre  ple d’aventures, ple de coneixences.
He tingut  sempre al cor la idea d’Ítaca: de servei per l’educació d’aquest País.
Ara que sembla que arribo al meu destí d’aquesta travessia pel món de l’ensenyament vull  que em duri molts anys, que em faci ric de tot el que he après i que m’heu ensenyat fent el camí, sense esperar que em doni més riqueses que la feina ben feta.
L’ensenyament m’ha donat el bell viatge, sense ell no hauria estat res. El treballar mai ha estat un problema.
Al llarg d’aquest temps he intentat aportar un granet més de sorra a la reflexió conjunta de l’apassionant procés de construcció del coneixement.
I totes i tots, hem d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen, i quan els haurem guanyat tinguem ben present no aturar-nos. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà.
I ara que arribo al final, he de saber trobar noves sendes per dedicar-me al que he après.
Bon viatge  companys i companyes, que ens afavoreixi el Déu dels vents,  el velam del  vaixell, i malgrat els constants  combats tingueu plaer dels cossos més amants.
Gràcies per poder-me deixar omplir les xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences.
Què l’amor i la passió per l’educació us ompli el vostre cor generós, com m’ha fet a mi i trobeu els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences.
Gràcies, i moltes gràcies i que tots els dies de l’any siguin un Bon Nadal plens d’amor, de Pau i d’il·lusions per al viatge més apassionant que hi ha:  el món de l’educació.
MILA ESKER !!!.  ZORIONAK ETA URTE BERRI ON  !!!  ONENAK ZARETE !!!
Carlos J. García-Alzórriz Pardo,  JUBILAT!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada