T'enrecordes de quan
vas organitzar aquell emotiu homenatge a la Montserrat Saumell perquè es
jubilava? (vam ballar i vam fer un emotiu passe de diapositives)
Com passa el
temps,... ara et toca a tú FELICITATS!!
EN CARLES HA CREAT
ESCOLA
L'any 1990 al cole
“Les Seguidilles” de Badia del Vallès, el profe Carlos amb el seu inseparable
company Jacinto ens va ensenyar mil i una coses profitoses per gestionar les
nostres vides amb un gran èxit: “Que l'escola no era avorrida, que aprendre era
un plaer i que les assemblees eren possibles amb casi 80 nens i nenes cridant
alhora”
Aquell any varen
visitar Tarragona i tots els museus que aquesta ciutat té, i no són pocs,...
però com sempre va ser divertit...
Les colònies a Olot
van ser memorables, mai no he oblidat noms com ara “El Croscat” “El Santa
Margarida” o “La bomba i la Tosca (pedres volcàniques, que me las sé de
veritat)”. El Camp d'aprenentatge de la
Garrotxa va ser una molt bona experiència a la meva vida, encara m'enrecordo
d'aquell diari que el Carles ens feia escriure explicant tot el que havíem fet
el dia anterior.
Amb el Carles vaig
trucar per primera vegada d'un ordinador a un altre, és a dir, vam experimentar
amb Internet, parlo de l'any ¡¡1990!!. La informàtica ha estat sempre la seva
passió i nosaltres amb 12 anys sabíem utilitzar el MS2 amb una soltura que ja
voldria el Bill Gates!!!!
L'any 1991 vam
marxar a Mallorca, al Camp d'aprenentatge de Binifaldó. El Carles i el Jacinto
no ens van deixar anar a la discoteca ni a la platja, a canvi ens van regalar
unes vistes meravelloses de les muntanyes de Mallorca, sense descuidar les
visites al Castell de Bellver, la Catedral o les Coves del Drac. Anys després
vaig apreciar la visita rural a Mallorca i no a la ciutat.
A més de la faceta
de “profe” també l'he conegut com a voluntari a la coral l'Espiga de Badia del
Vallès, es a dir, després de passar tota la setmana “currant” de profe, molts
dels seus caps de setmana els dedicava a viatjar amb els nens i les nenes de la
coral. DIGNE D'ADMIRACIÓ.
I per últim i la
faceta, crec de les més importants és la de “pare”. M'enrecordo en un viatge a
Bermeo amb la coral vaig posar-me malalta, jo tenia 11 anys, ell mateix va anar
amb mi al metge i va dir “Jo sóc el seu pare”, jejejejeje, va ser divertit a la
Eva i a mi ens va fer molta gràcia; però en serio, he vist com han crescut
l'Eva i l'Oriol i és “para quitarse el sombrero”, bones persones, bona gent,...
el Carles i l'Àngels formen un gran equip junts. A casa els estimem a tots
quatre moltíssim.
Molta sort Carles en
aquesta nova etapa, gaudiràs a tope amb l'Àngels, ho passareu pipa.
Gràcies per haver-me
deixat formar part de la teva vida i espero seguir formant part eh!
Pilar Argibay Gamero
(ex-alumne i amiga)
................................................................
Enhorabona Professor ¡¡
Estimat Professor Carlos,
Sóc José Antonio Troncoso Perez, germà de l’Anma.
Eva ens ha comentat que has arribat a una nova etapa de la teva vida, una vida dedicada a la formació i preparació en valors dels joves, per arribar a ser joves del present i del futur.
Avui ens toca a nosaltres seguir els passos que ens va ensenyar i ens va transmetre.
Jo, gràcies a Déu, avui sóc Graduat i tinc un màster i treballo en el camp de l'educació i orientació.
Vull agrair-li personalment el seu entusiasme i capacitat de sacrifici per saber mirar a través dels ulls del futur i veure en cada un de nosaltres no el que érem si no el que podríem arribar a ser, amb esforç, treball i sacrifici.
Més que mai en la història del nostre País, necessitem de joves preparats, que no es venguin ni es comprin, que siguin lleials als seus principis i valors, ja que aquesta és la nostra identitat, i això ningú ens ho podrà treure mai.
El dema només depèn de com visquem l'avui, i avui t'arriba l'etapa de la jubilació l'etapa de dedicar el teu temps a altres tasques molt important com es la família, viatjar, obra social ... És un nou començament, un canvi però en cap cas un final, sinó un nou començar.
Ànim i gaudeix d'aquesta nova etapa que t'has guanyat.
Una forta abraçada.
José A. Troncoso
Hola Carlos soy Germán amigo de tu hijo y tu hija sabes no????jejeje que me ha dicho Eva que te jubilas!no veas como pasa el tiempo no???pues nada,que simplemente queria decirte que enhorabuena por la gran carrera como profesor excelente que has hecho y que te la has ganado de sobras tu jubilación o sea que ahora a disfrutar y a vivir como un rey!ahh y Força Barça siempre Carlos!un fuerte abrazo para ti y para toda la familía!!adeuuuu :)
ResponEliminaGERMAN ACEVEDO CUENCA