Sí, sí, es jubilaaaaa!
Apa que fort! El Carlos es jubila?
I
com t'ho faràs tot el dia a casa?
Des
que vam saber que finalment es podria jubilar, m'han arribat força
comentaris com aquests. Sincerament jo també m'ho pregunto.
Qui coneix el Carlos sap que és un cul d'en Jaumet i fer de
jubilat, tal com s'acostuma a entendre, no va amb ell. Té una
energia increïble, una capacitat de treball que sempre li
he envejat i tot i que va fent anys, sortosament, la il·lusió
i l'entusiasme mai li manquen.
Farà
36 anys (el dia de Sant Esteve) que ens vam conèixer al barri
de les tasques de Barcelona. Al Agüelo concretament cantant
cançons d'aquella època. La seva actitud de menjar-se
el món em va captivar ràpidament. Aquest “Chicarrón
del Norte” com sempre l'he anomenat, enlluerna a qualsevol amb el
seu amor a la vida que transmet fàcilment. En aquests anys
n'hem vist de tots colors i els hem anat superant. Ara, en aquesta
nova etapa de la vida, també ho farem. Buscarem formes
d'ocupar el seu temps amb projectes nous que de ben segur li
agradaran. L'Eva, la nostra filla ja li ha proposat que cuidi els
seus futurs fills. Jo que s'encarregui de la cuina, és un bon
cuiner. li ve de família, a Euskal Herria es menja rebé.
Ell
té ganes de tocar el piano, d'anar a la piscina, de llegir, de
fer de voluntari, de preparar sortides, de trobar-se amb els bons
amics, de fer panxing...
Jo
li recordo el que ha promés:
“Cuando
me jubile me cuidaré, haré dieta, ejercicio...”
Us
demano que també li recordeu. A mi no em fa gaire cas i
prefereixo no acabar enfadant-me però li dic eh! Perquè
l'estimo i no vull que em falti mai. Ai que no vull emocionar-me! Com
em va dir una persona fa uns dies "el Carlos es fa estimar i s'ho
mereix tot. " Recordaré sempre aquesta frase. De vegades, tot
s'ha de dir, també fa emprenyar i s'emprenya! És
tossut, tossut, je,je. Sembla més aviat manyo que basc
(acostumo a dir-li)
Bé,
no em vull allargar. Acabo donant les gràcies a totes les
persones que heu fet que el seu treball hagi estat una forma de vida
engrescadora i feliç. I a veure si ara deixa l'ordinador i
està més per mi que ja tocaaaaaa! Li tinc una mania (a
l'ordenador). Oi que es nota? És la meva rival (que quedi aquí
entre nosaltres)
Gràcies
un altre cop a les bones amigues i amics (primer les dones que ja
toca també) que s'ha trobat en aquests anys de convivència
i li han fet més fàcils els entrebancs.
Com
diu el Carlos Ruiz Zafón a la seva obra “L'ombra del vent”
:
"Les
bones persones fan que aquest món fastigós sigui un
lloc que valgui la pena visitar."
Cuideu-vos
molt i sigueu felic@s. Petonets.
Àngels
CARTA D'UNA FILLA AL SEU PARE
Qué dir-vos jo d' ell.....
Que
l' estimo moltíssim, que estic super orgullosa de que sigui el meu
pare. Tot i que tenim les nostres "pica-baralles" com tots els pares amb
els seus fills però que sé que quan em fan falta estan allí, per totes
les coses bones com dolentes.
Estic super, super
contenta de què ja es jubili i pugui disfrutar d' aquesta nova estapa
que ens brinda la vida junt a la meva mare. Dues de les persones que més
estimo en aquesta vida, que són el pèndol i la força del meu motor!!
Us deixo una foto de quan era petitona amb el meu "Carlos, Carlos" com li deia jeje!!
Eva
BENVINGUT AL CLUB!!!
Benvingut al CLUB!
Una abraçada
Mercè Foguet i Pol
Carlos,
el "trobarem a faltar el teu somriure" en el teu cas no serà un tòpic. Treballar al teu costat ha estat sempre un plaer. Tens el valor de ser del grup dels molt pocs sabeu transmetre l'alegria de viure, i més en els temps que corren.
Sempre has tingut les millors paraules i el millor gest per poder fer les coses de la millor manera possible.
Ara ja no haurem de canviar de taula quan vingues per por a quedar-nos sense aperitiu :-) però, tard, com sempre, ara veiem que el que feia bo l'aperitiu era fer-lo en la teua companyia sempre desinhibida i generosa, sempre diposat a fer l'estirabot més gran, tan gran que fins i tot el Tejeda o el Santi havien de riure.
Deixes amics al darrere que no sabem si oblidaràs, però que sabem que no t'oblidaran... els que tu i naltros sabem...
Bé, si tens temps lliure a partir d'ara, esperem que no vingues a castigar-nos fent demostracions de lo bé que estàs i lo que ens queda passar a natros, val?
Però porta'ns sempre en un racó del teu gran cor per si vénen dies freds i necessitem l'amic que sempre has estat per als teus amics...
Una abraçada... i Bon Nadal!
Ricard Escandell i Luis Cabello
" Aprofitant totes les estones, inclús en les estones de relax (sopar final de curs 2011) fa de "mestre" Una classe d'Astrologia funcional i significativa. Ens té a tots embadalits escoltant-lo i mirant les estrelles .... Hem apres molt personalment i professionalment d'aquest gran professional!!" Moltes gràcies.
Marina
Fa uns anys ens van presentar. Pocs mesos
després,vaig poder comprovar que havia conegut una excel·lent persona, un
home generós que sabia agrair qualsevol petit detall i un treballador incansable. Envoltat de
papers, atenent a qui et parlava, rebent trucades sense parar, mails,
l'ordinador, reunions.... encara et
quedava temps per ajudar quan se'ns
"encallava" algun assumpte.
Per sort, ho he viscut en primera persona.
Carlos, per ser com ets, mereixes el millor. Et desitjo que siguis
molt feliç en la nova etapa. Cuida't molt.
Una forta abraçada,
Gràcies Carlos pels bons moments que ens has fet passar amb les teves ocurrències, ah! i Bon Nadal!!!
ResponEliminaNo quiero dejar pasar esta oportunidad para nuevamente felicitar a mi hermano (para mi Javier) y manifestar en primer lugar que él verdaderamente es merecedor de tantos agradecimientos, y del reconocimiento de su ejemplar e impecable labor educativa. Y en segundo lugar también aprovechar de darles a todos las gracias por querer tanto, tanto, a mi hermano.
ResponEliminaRealmente no es que esté sorprendida pues Javier nació i creció por y para ayudar, colaborar y participar con una peculiar vocación, a la que sumo su esfuerzo, voluntad y tesón con la condición de no esperar a recibir nada a cambio. Exclusivamente por su propia satisfacción.
Por tanto puedo decir que su aventura ha sido regalar, de siempre, su tiempo dedicándolo a realizar buenas acciones.
Una de sus grandes directrices ha sido reconocer y valorar infinitamente cualquier gesto, un simple detalle o actitud no materialista, dentro de su entorno y fuera de él. Por este motivo, Javier ha sabido proyectar una gran humanidad.
Desde su infancia participó activamente en todo lo que le ha rodeado, llegando a adquirir sus compromisos también en el barrio.
Por eso nuestros padres siempre decían que “Javier es el no va más” y que lo que el realizaba pocos lo hacían. Fue un niño muy travieso, ocurrente, generoso y sociable. Cuando Javier no acudía a casa a su hora, es que estaba en otros asuntos como ayudar en su escuela, a sus compañeros o amigos, o a cualquiera de los vecinos. Era pequeñillo pero sus detalles eran muy grandes. Durante sus ausencias nunca faltaron continuas llamadas y frecuentes cartas.
Ha sido el amigo de TODOS y se ha entregado a cualquier causa comprometiéndose como ya dije sin esperar nada a cambio más que la satisfacción de haber contribuido con su granito de arena.
Y todo este camino que emprendió en su infancia ha sido el que ha continuado a lo largo de los años. Javier incansable, alegre, divertido, optimista, bromista, especialista en festejos, etc. Nos ha hecho reír incontables veces y logró incluso borrar algún mal momento. Por tanto es justo también agradecerle el saber crear un clima de paz, alegría, afecto, de buen rollo, tan necesario y fundamental para que todo fluya mejor. También quiero destacar de Javier el valor que le da a la familia y a su familia gigante de amigos.
Para terminar decir que nuestra madre esta contentísima y muy feliz disfrutando de lo que está viviendo Javier y que nuestro padre seguro que se sentirá orgullosísimo de su CHICARRON.
Y a ti Javier decirte que siguas siendo “el no va más” y que también aprendas a cuidarte muchísimo en esta nueva etapa para que llegues a ser el “abuelito Noel” y porque AHORA TE TOCA A TI.
Como despedida recibe un beso y esta foto, que seguro te encantará, donde están nuestros padres aún novios en tu tierra que tanto adoras.
¡¡ZORIONAK!!
Mª Celia García-Alzórriz